Premi EDEBÉ de Literatura Juvenil 2014:
La tomba d'Aurora K, de Pedro Riera
El Jurat ha decidit seleccionar «La tomba d'Aurora K per la trama de brillant estructura, molt cinematogràfica, que guia el lector, pas a pas, pels tortuosos camins de la investigació i el sorprèn a la resolució final. Un retrat excel·lent i complex d'un país a través del d'una família, que mitjançant un misteri potent articula una reflexió sobre l'amor, la identitat i la història».
Segons Pedro Riera, es tracta d'una novel·la «plena d?intriga i misteri, que parla de com superar els odis entre dues comunitats que es van enfrontar trenta anys enrere en una guerra civil».
El llibre sortirà publicat al mes de març amb una tirada de 7.000 exemplars.
LA TOMBA D'AURORA K
A Turènia, un país imaginari situat al cor d'Europa, esclata una guerra civil cruenta. Al nord, les milícies ultranacionalistes urenes recorren a la neteja ètnica per expulsar la població civil tàvara. La guerra deixa milers de morts i més d?un milió de desplaçats. Desenes de milers de tavarers es veuen obligats a emigrar a l'estranger, on els espera un futur marcat per les cicatrius del passat. Alguns s'instal·len en un suburbi d'una ciutat dels Estats Units, on acaben formant el seu propi barri: Little Tavaria.
Molt després del final del conflicte, neix la narradora d'aquesta història: l'Anna és una Pekar, americana, tàvara, noia de quinze anys i filla d'un nen perdut de la guerra. Tot i que el conflicte de Turènia quedi lluny, té molt clar qui són els seus enemics i per què. Qui és la seva àvia biològica no el preocupa: ella té la família. No obstant això, quan el seu pare rep una carta anònima revelant Aurora K com la seva possible mare, tots dos es llancen darrere de la veritat, entrecreuada amb la de la Turenia d'aquells anys. Cada pas els porta més interrogants, i obrir la tomba d'Aurora K només serà el principi.
Pedro Riera va viure dos anys a Bòsnia, entre el 1997 i el 1999, on va tenir ocasió de viatjar per totes les repúbliques de l'exIugoslàvia i reflexionar sobre els enfrontaments entre comunitats. Posteriorment, l'any 2000, després dels bombardejos de l'OTAN, va passar dos mesos a Kosovo.
Tot i que la seva novel·la està inspirada en el que va passar a les guerres dels Balcans, Pedro Riera escenifica un conflicte universal. Urens i tavars atribueixen la seva enemistat a odis ancestrals, quan l'únic bàndol que han de combatre és el de la intolerància i la injustícia.
Publicació: març 2014
Sinopsi
Havíem viatjat fins al petit poble de Clayton perquè el meu pare prengués les mostres d'ADN i esbrinés si aquella dona, Aurora K, era la «mare del meu pare». La biològica. I remarco això de la «mare del meu pare» perquè, per a mi, aquella dona mai no seria la meva àvia. La meva àvia era l'altra, la de tota la vida, la que muntava multitudinàries partides de cartes amb els meus cosins, la que em feia crestes de pollastre per al meu aniversari, la que ens explicava aquelles sorprenents històries sobre la vida a Turènia abans de la guerra … I cap prova d'ADN canviaria això. No m'importava que la seva sang no corregués per les meves venes, ni la de l'avi, ni la dels meus cosins. Ells eren la meva família. Jo era i seria sempre una Pekar. Però em temo que m'estic embolicant… El meu pare no es cansa de repetir-me que les històries cal explicar-les des del principi. I aquesta història és massa extraordinària, així que la començaré de nou. Des del principi…
Pedro Riera
Pedro Riera (Barcelona, 1965) és llicenciat en Ciències de la Informació. Ha treballat a televisió, cinema i publicitat, principalment a les àrees de producció i realització. El 1997 es va instal·lar a Bòsnia, on va treballar durant dos anys com a productor, realitzador i guionista de les campanyes de televisió i ràdio d'una organització internacional. De la seva experiència als Balcans van sorgir les novel·les Ferides de guerra (2004) i Un alt al camp de les merles (2005).
La seva primera novel·la juvenil, La llegenda del bosc sense nom (Alfaguara, 2007), va ser guardonada amb el premi CCEI 2008. La criatura del bosc (edebé, 2009) va obtenir el I Premi El Temple de les Mil Portes a la millor novel·la nacional independent. Entre el 2011 i el 2012 edebé va publicar la seva trilogia home Llop.
Com a guionista de còmic ha publicat El cotxe d'Intisar (Glénat, 2011), una novel·la gràfica sobre la situació de les dones al Iemen que ha rebut el premi de la cadena estatal francesa France Info al millor còmic d'actualitat i reportatge 2013, i el premi dels lectors del IV Saló del Còmic Social de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).
