Premi EDEBÉ de Literatura Infantil 2020:
LA CRÒNICA D'IU ESKAR (LA CRÒNICA D'IVU CUKAR), de David Nel.lo
Ivo Cukar viu amb la seva nombrosa família a casa de la senyora Atril. Els Cukar són paneroles i, malgrat alguna defunció per accident, en general viuen feliços, fins que mor la dona gran i una cosina hereta la casa. Amb la nova propietària, terriblement neta, tota la família haurà de fugir abans que fumigui la casa.
A través de les clavegueres de la ciutat, i nombrosos perills, els Cukar escapen i arriben a un vell hotel que resulta ser el paradís on les paneroles creuen que trobaran la seva nova llar. Però no tot serà tan fàcil: l'hotel ja està habitat per paneroles com ells encara que de mida més petita.
A partir d'aquí, Ivo descobreix les dificultats de moure's lliurement pel món i de ser tractat amb igualtat.
A través de la mirada curiosa i exploradora d'Ivo Cukar aprendrem moltes coses que no sabíem d'aquesta espècie i també dels curiosos costums dels éssers humans amb qui conviu.
Un homenatge a les faules d'Esopo o Jean de La Fontaine que convida el lector a reflexionar sobre el racisme, el concepte distorsionat i absurd de territori i la lluita entre els éssers de la mateixa espècie.
Una història de llums i ombres que atrapa fins al final… que no és cap final.
Sense moralitat, perquè cadascú en tregui les pròpies conclusions.
Opinió del jurat
El jurat ha destacat el gran nivell de les obres finalistes. De l'original premiat assenyala la seva excel·lent construcció i els trets tan humans dels animals protagonistes que empatitzen ben aviat amb el lector.
Obra presentada en català adreçada a lectors a partir de 10 anys.
Publicació: març 2020
Fragment:
—Veuràs, Ivo, la pàtria pot ser molt bonica o pot ser una desgràcia, segons com ho miris —em va dir—. La pàtria és el lloc on van néixer els teus pares i els teus avis, i està molt bé quan un es diu: «Jo també vaig néixer aquí i, per tant, és casa meva». La pàtria es torna més dolça quan l'enyores a la distància, quan t'has allunyat d'ella. La somies i guardes mil records. Però la pàtria es pot convertir en una monstruositat si penses que és un lloc que només et pertany a tu i als que són com tu. Aleshores deixa de ser una mica dolç per transformar-se en alguna cosa agre i lleig.
Quan el pare em parlava d'aquella manera jo no ho acabava d'entendre, però m'agradava escoltar-ho.
David Nel.lo
(Barcelona, 1959). Escriptor i traductor, la seva creació literària ha destacat en les modalitats infantil i juvenil, activitat en què es va iniciar l'any 1994.
Ha publicat, entre altres obres, les narracions infantils L'Albert i els menjabrossa (1995), La porta prohibida (1999), El rebels de la cabanya (2004), L'any dels polls (2007), El restaurant d'Adrià Potato (2007), La desgràcia d'Isolda Potato (2008), La gran encallada (2009) i les juvenils Per què no m'ho deies? (1996), L'aposta (2002), babusxka (2006), Contrajoc (2007) i Guguengol (2009).
Ha obtingut els premis Vaixell de Vapor 1994 per L'Albert i els menjabrossa, Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya 1998 per Peter Snyder, Columna Jove 2002 per L'aposta, Cavall Fort de contes 1999 per Les baldufes, Octubre-Andròmina de narrativa 2006 per La geografia de les veus, Ciutat d'Olot de narrativa infantil i juvenil 2007 per Contrajoc, Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa 2009 per El meu cor cap al teu per sempre, Ramon Muntaner 2009 per Guguengol, Josep M. Folch i Torres 2010 per Ludwig i Frank, el premi Roc Boronat 2011 per Setembre a Perusa, el Premi Edebé de Literatura Infantil 2014 per La nova vida del senyor Rutin, el premi Prudenci Bertrana 2017 per Melissa & Nicole, el Gran Angular de Cruïlla 2018 per La segona vida del Marc i el darrer el Sant Jordi (2019) per Les amistats traïdes.
