Novel·la guanyadora del Premi Edebé de Literatura Infantil 2025
Títol: Tres nens tristos i mig unicorn
Autora: Beatriz Giménez de Ory
Il·lustradora: Cinta Villalobos
Teresa, Xayree i Gustavo són tres companys de col·legi que acaben de començar un nou curs i es veuen units de manera fortuïta pel seu refugi comú: la biblioteca. Hi trobaran molt més del que esperaven: inspiració, consol, però, sobretot, el significat de l'autèntica amistat i el valor de poder ser ells mateixos.
Mentre cadascú enfronta les seves pròpies lluites -Tere enyora tornar a la seva vida al poble, Amanda estranya la seva mare morta i el seu pare absent i Gustavo pateix pel possible tancament del negoci familiar- intentaran superar les tres proves necessàries per a convertir-se en éssers feèrics seguint les instruccions del Manual de la fada del segle XXI.
La desbordant imaginació de Xayree els guiarà al llarg d'una travessia on forjaran llaços irrompibles. Mitjançant divertits intents i gràcies a la seva bona voluntat, aniran transformant el seu món i el dels qui els envolten i descobriran la veritable màgia: l'amistat i l'esperança.
Un entranyable testimoni sobre com els llibres en si mateixos, més enllà de la pròpia lectura, tenen el poder per a unir les persones, especialment a aquelles que se senten diferents, és a dir, a totes. Una història encantadora que brilla pels seus dosi d'humor i el seu talent per connectar fantasia i realitat. Perquè, de vegades, la màgia més gran de totes és simplement creure.
Roberto Santiago, jurat, sobre l'obra
“Porto molts anys com a membre del jurat del Premi Edebè en la seva modalitat infantil, i sens dubte aquesta edició del 2025 és una de les que ha tingut una participació amb més qualitat literària entre les obres finalistes.
Entre elles, Tres nens tristos i mig unicorn ha estat mereixedora del Premi per moltes raons, entre d'altres per la seva originalitat, la seva capacitat continua de sorprendre, la seva proposta d'un univers propi, divertit, imaginatiu i molt singular. En un to aparentment realista, els personatges protagonistes viuen una peripècia en què es podran sentir identificats milers de nens i nenes: a tots ens hauria agradat ser part d'aquella colla que formen Teresa, Gustavo i Xayree, que té com a objectiu, ni més ni menys, convertir-se en fades.
És una obra lluminosa, amb un llenguatge directe, i alhora poètic, que va connectar amb els lectors des de la primera frase. Tant de bo hi hagués a la vida real més unicorns, fades, pocions màgiques i, sobretot, novel·les tan estupendes com aquesta que ens facin volar a través de la lectura.”
Obra presentada en castellà adreçada a lectors a partir de vuit anys.
Publicació: 19 de març de 2025.
Fragment:
“Les fades del segle XXI mantenen la seva activitat feèrica en secret. Poden viatjar amb autobús, fer cua per pagar un bric de llet al supermercat, seure al nostre costat a l'escola… i passar del tot inadvertides. Com, doncs, podem reconèixer una fada camuflada entre la gent comuna? Doncs perquè tenen una espurna de bondat als ulls”. Manual de la fada del segle XXI.
BEATRIZ GIMÉNEZ DE ORY
Va néixer a Madrid, el 1972. Llicenciada en Filologia Hispànica i Màster en Estudis Literaris Avançats, treballa com a professora de Llengua i Literatura i de Teatre en un IES. És autora de poemaris i novel·les per a nens i joves, amb els quals ha obtingut diferents reconeixements, com el Premi Lluna d'Aire, el Ciutat d'Oriola, el White Raven, la Fundació Quatrogats o el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 2021 per Un fil em lliga a vós.
L'autora sobre l'obra
“Des de feia mesos, em rondava el cap rendir-li un petit homenatge al Quixot. Vaig imaginar una protagonista que, de tant llegir llibres de Fantasia, acabava interpretant la realitat com si ella fos una fada amb poders màgics, i pogués topar-se amb unicorns, pocions màgiques i conjurs.
També vaig pensar que necessitava trobar un altre nen més pragmàtic, però alhora ingenu, que fos el seu contrapunt (una mena de Sancho Panza). Vaig anar afinant aquesta idea inicial. No volia que la protagonista s'hagués tornat boja, com Don Quixot a la primera part. No havia de triomfar la paròdia sense més ni més: em venia de gust explorar les conseqüències de una necessitat molt humana, la de recórrer a la imaginació i als llibres per suportar la tristesa que de vegades porta la vida.
Finalment, són dos nens (Teresa i Gustavo) els que es deixen arrossegar per les propostes d'Amanda (Xayree). Un altre clar reconeixement a Cervantes és que deixo que el lector decideixi com interpretar el que passa a Tres nens tristos i mig unicorn. Intervé la màgia, o els diferents esdeveniments de la trama tenen causes reals? La novel·la transcorre a la prima línia que, sobretot a la infància, no acaba de separar el màgic del real.”
