“Hi ha plantejaments narratius que m'atreuen especialment a l'hora de construir trames, sobretot aquells que juguen amb ingredients com ara l'aïllament, l'amenaça del desconegut o experimental. Es tracta d'elements que trobem, per exemple, a l'argument de Jurassic Park: un avenç tecnològic condueix els seus protagonistes a una situació de perill -s'enfronten a allò desconegut: l'atac d'animals prehistòrics- en un entorn aïllat.

En La cacera -igual que en altres novel·les meves- es troben tots aquests ingredients: un avenç tecnològic, com és el cas d'un videojoc revolucionari gestionat per una IA, generarà una inconcebible situació de risc a què s'hauran d'enfrontar els seus protagonistes.

Com a autor de novel·les de suspens, va sempre atent als perills que es generen arran dels avenços en tecnologia, circumstàncies noves que fa només uns anys haurien estat impensables. És el meu un suspens de tall realista que “coqueteja” amb la ciència ficció. En aquest gènere s'ha jugat sempre -és inevitable per aconseguir despertar la tensió, la inquietud al lector- amb l'element del perill; els motius clàssics pels quals es mata, en el cas dels crims, no canvien, el que canvia amb cada història és el modus operandi: la manera com es mata, i -també- el context que genera l'amenaça. 

És a dir, la manera com l'amenaça arriba fins a la víctima, en què aquesta -sovint sense sospitar-ho- es col·loca en posició de risc. En aquesta línia, els protagonistes de La cacera accepten una invitació a participar en una prova experimental sense imaginar-ne les conseqüències letals. Acabaran adonant-se'n, però massa tard”.