Novel·la guanyadora del Premi Edebé de Literatura Juvenil 2026
Títol: El miol de la maresma
Autora: May R Ayamonte
La Vera, una nena nascuda als anys setanta en una família que viu al Parc Nacional de Doñana, on el pare és guarda, coneix als deu anys l’ésser que marcarà per sempre el rumb de la seva existència: el linx Félix. Aquesta trobada fortuïta, que culmina amb l’adopció de l’animal com un membre més de la família, encendrà l’espurna de la vocació de la protagonista: preservar el llegat de la fauna i la flora del parc.
Imbuïda d’una forta connexió amb la natura, la Vera aviat s’adonarà que només mitjançant una educació sòlida (la seva mare és mestra) podrà assolir l’objectiu de salvar la població del linx ibèric de l’extinció. Malgrat les dificultats, les pèrdues i els riscos, a mesura que va creixent es va acostant cada vegada més a la meta gràcies a la constància, el treball en equip i el suport del cercle més proper.
L’ètica de tenir cura vers els éssers vius i la importància de la intervenció humana responsable són els eixos narratius d’un relat de llegat i coratge davant l’adversitat. Curiositat científica i passió per l’aprenentatge es donen la mà en un text que destaca el paper de la formació com a catalitzador del desenvolupament personal i professional, i per a la transmissió de coneixements i valors de generació en generació.
L’obra es postula com un al·legat a la solidaritat, l’esforç i la responsabilitat compartida com a actors de canvi que poden generar resultats reals en l’entorn i transformar la societat.
Rosa Navarro, jurat, sobre l’obra
“Tots presumim de ser uns linxs, però sabem que fa poc el linx ibèric –el nostre– era una espècie en perill d’extinció? Doncs ja no ho és, per sort! Si no, hauria desaparegut el model per ser-ho i, a més, un felí únic, bellíssim: quins ulls!, quin pelatge clapat!, quines orelles acabades en pinzells! Però no havíem de parlar del Premi Juvenil d’Edebé? A què ve ara lloar els linxs i estar contentíssims perquè és una espècie protegida i no a punt de desaparèixer? Doncs… per El miol de la maresma.
La protagonista, la Vera, als deu anys estableix un vincle especial amb el Félix, un linx! Per a ella, en Félix és únic entre els linxs; i per a ell, la Vera és única entre tots els éssers humans. En aquesta novel·la meravellosa, la Vera ens parlarà de la seva vida a partir d’aquell moment màgic, i també del Félix i dels linxs, quantes coses n’aprenem!, com ens divertim! I, sobretot, com ens emocionem amb la història d’aquesta amistat única! Si la llegim, mai més no podrem oblidar en Félix, que serà la Felisa, i per què? És un dels misteris d’aquest relat apassionant. I segur que, en llegir-lo, serem amics de tots els linxs i ens adonarem de com n’és d’important defensar aquesta natura meravellosa que hem heretat i que necessita la nostra ajuda, sí! I alhora aprendrem a ser… uns linxs.”
Obra presentada en castellà adreçada a lectors i lectores a partir de dotze anys.
Publicació: 25 de març de 2026.
Fragment:
“Les llàgrimes em queien com pols d’estrella sobre l’herba humida. A mesura que m’ajupia i el separava de mi, la pena em començava a pujar per la gola. Sentia el cos completament glaçat, i només de pensar que havia de deixar el Félix sota aquell fred, se’m trencava el cor. Li vaig fer un petó al cap, entre les orelles punxegudes, i llavors vaig apartar la mirada mentre el deixava a l’herba.”
MAY R AYAMONTE
L'autor sobre l'obra
“Jo soc de Huelva, d’Ayamonte, i la novel·la està ambientada a la part de Doñana de la mateixa província. Des de petita he viscut envoltada d’animals perquè els pares sempre han treballat en el sector dels animals de companyia, per la qual cosa em vaig criar donant menjar a conills, hàmsters, fins i tot iguanes! i netejant gàbies, gabials i peixeres. Casa meva sempre va ser com un zoològic, perquè tots els animals que ningú no volia o que s’abandonaven prop dels pares acabaven a casa nostra.
I tinc una connexió especial amb les maresmes, ja que provinc d’una zona de maresmes i aiguamolls. He estat moltes vegades a Doñana i he visitat l’observatori del linx ibèric; soc una gran admiradora de la feina que s’ha fet per recuperar el linx ibèric. Mentre escrivia el llibre vaig tornar a visitar Doñana, tot i que ja hi havia estat moltes vegades. Soc una amant de sortir a collir bolets, espàrrecs, a observar ocells i tot el que tingui a veure amb passar temps al camp.
A més, he escrit aquest llibre amb una consciència clara sobre el paper de les dones en l’àmbit de la ciència, com acostumo a intentar transmetre en les meves obres.”
