«La família del ratolí Pérez», un conte entranyable i divertit de Carme Riera il·lustrat per Lucía Serrano
Un conte senzill i tendre que aprofita la volguda figura de l'imaginari infantil per reflexionar i anar al cor del que significa la paraula 'família', formi qui la formi siguin d'on siguin.
Teo té dues mares, una dent a la mà i una pregunta per a la mestra: Com és la família del Ratón Pérez?
Sam diu que com la seva: amb dos pares.
La Martina no diu res: ho sap tot però és molt tímida.
I Salvador, Mariluz, Ivan, Rocío, Marina, Ferran, Marc, Pepito, Jordi, Paula, Liu i les dues Marias es posen a pensar. Si dos caps són millor que un, imagineu-vos-ho. Segur que trobaran la resposta!
El conte de Carme Riera ve acompanyada del singular traç de Lucía Serrano, i ens obre la porta a una classe d'avui dia, on la diversitat de tota mena és un dels trets principals.
Un conte entranyable i divertit que aprofita la volguda figura de l'imaginari infantil per reflexionar i anar al cor del que significa la paraula 'família', formi qui la formi siguin d'on siguin.
A la mateixa col·lecció, ELS MEUS CONTES FAVORITS DE TREN BLAU, trobem també LA MÀGICA HISTÒRIA DEL RATOLET PÉREZ, que ha estat tot un èxit.
Carme Riera (Mallorca, 1948) va estudiar Filologia romànica a Barcelona, i des del 1970 imparteix classes de Literatura Espanyola a diverses universitats. Actualment és catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona al Departament de Filologia espanyola. Dirigeix la col·lecció “Biblioteca de clàssics i rars” de l'editorial Montesinos. Ha col·laborat als diaris La Vanguardia, El País, El Sol ia les revistes Quimera, Insula, Revista d'Occident. Des de 1996, escriu setmanalment un article a El Periódico de Catalunya. Ha realitzat guions per a la televisió (entre altres Dones d'aigua, per a Hamlet Produccions) i ha estat redactora de programes com Tot Art, Els Museus o Art Flash.
Lucía Serrano (1983, Madrid) de ben petita va decidir que seria 'contista', tant amb paraules com amb dibuixos. Llicenciada a Belles Arts, quan acaba la cursa es trasllada a Barcelona. Té tres contes premiats: El dia que vaig oblidar tancar l'aixeta (premi Princesa del Vent, d'Anaya), A la vora del vent (Fons de Cultura Econòmica) i A Blanc (Junceda al millor Àlbum Infantil Ficció).
