XVIII Premio Edebé de Literatura Infantil i Juvenil

Rodrigo Muñoz Avia i Maite Carranza, guanyadors de la XVIII Edició del Premio Edebé de Literatura Infantil i Juvenil

Rodrigo Muñoz Avia (Madrid, 1967), amb El meu germà el geni, i Maite Carranza (Barcelona, ​​1958), amb Paraules emmetzinades, són respectivament els guanyadors de la XVIII edició del Premi EDEBÉ de Literatura Infantil i Juvenil.

Les dues obres premiades enllacen directament amb la realitat, de vegades molt dura, dels infants i joves.

La idea que “El món es divideix en dos tipus de persones: els genis i els altres” és el principi de la història de Muñoz Avia, guanyadora de la categoria de novel·la Infantil. La nena protagonista, la passió de la qual és el futbol, ​​no rivalitza amb els fora de sèrie, els excelsos, com el seu germà, un virtuós pianista. Ella intenta que sonin les cordes del violí que li han imposat els pares, tots dos músics, però la seva il·lusió són els partits amb el seu equip. La seva tenacitat i afany obriran els ulls de la seva família i canviaran la sort del seu genial germà.

Maite Carranza, per la seva banda, guanyadora de la categoria de novel·la Juvenil, feia temps que desitjava escriure una història sobre el maltractament de gènere. Volia parlar de les mentides, els secrets, els enganys i les falses aparences a la nostra societat. Paraules emmetzinades és un relat esglaiador i una denúncia valenta sobre els abusos sexuals infantils. Les devastadores conseqüències i la seva freqüent invisibilitat no poden quedar a la impunitat. Una novel·la trepidant d'intriga amb una enorme força sobre una realitat devastadora.

XVIII Premio Edebé Infantil i Juvenil

Any rere any, la reputació del Premio Edebé de Literatura Infantil i Juvenil s'ha consolidat fins arribar a la divuitena edició. El Premio Edebé s'ha convertit en referència obligada entre els autors, tant per la qualitat literària de les obres com pel prestigi dels escriptors i les escriptores premiats en edicions anteriors. La relació l'encapçalen Carlos Ruiz Zafon y Gabriel Janer Manila, seguits de noms tan significatius al panorama de les lletres de tot l'Estat com Jordi Sierra i Fabra, Cèsar Mallorquí, Agustín Fernández Paz, Elia Barceló o Fina Casalderrey.

A la XVIII edició del Premi EDEBÉ, amb una dotació econòmica total de 55.000 euros (30.000 euros per a l'obra juvenil i 25.000 euros per a l'obra infantil), hi han participat un total de 260 originals, 157 en la modalitat Infantil i 103 a la Juvenil. D'aquests originals, 57 són en català, 180 en castellà, 8 en èuscar i 15 en gallec. Un dels indicadors també significatius ha estat la gran entrada de novel·les en castellà procedents tant dels Estats Units com de diversos països de Llatinoamèrica: Argentina, majoritàriament, però també Colòmbia i Mèxic, i en menor mesura, Equador, Cuba, Bolívia, Costa Rica i El Salvador.

Les dues obres guanyadores seran editades a les quatre llengües oficials de l'Estat: català, castellà, euskera i gallec, i, gràcies a un acord amb l'ONCE, en braille. Les novel·les estaran a les llibreries a partir del mes de març.

Van ser guanyadors de l'edició anterior Marta Gené Camps, Amb Sopa de cua de sargantana i Jordi Cervera, Amb La mort a sis vint-i-cinc.

Entrevistes amb els guanyadors del XVIII Premio Edebé

l'editorial Edebé ha celebrat la XVIII edició dels premis de Literatura Infantil i Juvenil, corresponent a l'any 2010. L'escriptor Rodrigo Muñoz Avia ha estat guardonat amb el Premio Edebé de Literatura Infantil amb l'obra “El meu germà el geni”, sobre les perspectives que els pares tenen sobre els fills.

Per part seva, l'escriptora Maite Carranza ha aconseguit el Premio Edebé de Literatura Juvenil amb l'obra “Paraules enverinades”, sobre un tema tan dur com els abusos sexuals infantils.

Rodrigo Muñoz Avia guanya el Premio Edebé de Literatura Infantil 2010

L'escriptor Rodrigo Muñoz Avia ha estat guardonat amb el Premio Edebé de Literatura Infantil, a la seva edició XVIII, per la novel·la “El meu germà el geni”. Hi narra com la Lola, una nena de deu anys, lluita per salvaguardar la seva identitat.

La passió de Lola és el futbol, ​​però els seus pares insisteixen que assisteixi a classes de violí, perquè segueixi els passos del seu germà, un virtuós del piano.

La novel·la tracta d'aquesta nena, de 10 anys, que reivindica la seva personalitat, els gustos i els desitjos davant de la família. Filla de músics i germana d'un nen que és un geni tocant el piano, tots esperen que es dediqui a la música, però en realitat el seu somni és jugar a futbol. A la novel·la es narra el xoc d'aquests dos mons: la família, les convencions socials, i els somnis i els anhels de la nena. Ella es reivindica com a individu, no vol ser “la germana del nen que és un virtuós del piano”.

 Creieu que sovint les expectatives dels pares respecte als fills els impedeixen créixer amb felicitat i llibertat?

Totalment. Aquest és el tema gran d'aquesta novel·la. Crec que en l'educació dels nens cal facilitar-los opcions, obrir-los portes, però no dirigir-los ni encarrilar-los. Han de fer la vida. L?objectiu dels pares ha de ser formar persones, no encarrilar-les ni portar-les a un excés d?especialització i de competitivitat, que és un tret del món adult, no del món infantil.

A la seva novel·la “Els perfectes”, premio Edebé de literatura infantil 2007 tractava el tema d'una família considerada perfecta i com la percebia un dels fills. A “El meu germà el geni” també es parla de les exigències familiars. En una de les pel·lícules del seu germà Nicolás Muñoz el guió del qual ha signat vostè, «Animales de compañía», els protagonistes són una família suposadament perfecta amb molts temes pendents amagats. A què es deu aquest tema recurrent?

No en sóc gaire conscient a l'hora d'escriure, però sí que és un tema que apareix moltes vegades a les meves obres. Potser és una cosa que m'obsessiona o m'inquieta. La crítica dels models socials falsos, impostats, que, conscientment o inconscientment, anem acceptant, i davant dels quals els nens es rebel·len.

Creu que ha influït el fet que els pares, els pintors Lucio Muñoz y Amàlia Avia siguin dos artistes de reconegut prestigi, amb obra exposada als principals museus del món? ¿Ha viscut l'ambient artístic de la seva família, alguna vegada, com una cuirassa que l'ofegava?

Potser sí que ha influït en la meva manera de veure la vida, en mi i en els meus tres germans. La sort és que no ho he viscut com a conflicte, perquè els meus pares mai no han intentat dirigir el meu camí des de petit. Però sí que és cert que créixer en un ambient artístic t'aporta certa manera de mirar les coses, tenir fe en les teves possibilitats, malgrat que el món de l'art, de la literatura, no és un sector considerat pràctic a nivell laboral. Però en créixer amb un model com el dels meus pares saps que amb fe i amb feina acabes aconseguint moltes coses.

Fins a quin punt la seva obra està influenciada per haver crescut en aquest terreny tan abonat per a l'art i la creativitat?

Principalment en la manera denfocar la vida. Als àpats familiars sempre es parlava d'art, de literatura. Els meus pares sempre buscaven la bellesa, l'espurna, la intel·ligència, i això ho vas mamant i et marca en la teva manera de mirar les coses. I a més de l'admiració cap a tots dos, com a artistes d'enorme reconeixement, tens la sensació de tenir un model que et deixa el llistó molt alt, una mica inassolible, i això també té un pes específic.

Ha escrit guions per a pel·lícules i per a televisió, ha escrit llibres sobre els escrits deixats pel seu pare, és crític d'art, filòsof de formació. Es recolzen mútuament totes aquestes facetes creatives?

M'hi acosto de manera molt diferent a cadascuna. I fer literatura infantil és un desafiament meravellós, un exercici saníssim perquè t'obliga a la claredat.

És més difícil escriure una novel·la per a nens que per a adults?

La novel·la per a nens és molt exigent, no perquè sigui més difícil, ja que el conflicte que es planteja potser és més senzill. Però la dificultat és que cal ser molt clar. A la novel·la infantil no valen les trampes. A la literatura per a adults pots jugar amb el to, el ritme, però amb els nens cal tenir molt clar el que vols explicar. Per exemple, a “El meu germà el geni” és molt important la relació d'amor-odi que té Lola amb el seu germà, a qui admira però amb qui també rivalitza. Quan vaig veure clar els dos personatges i la seva relació, ja vaig veure amb claredat què volia explicar.

S'exigeix ​​més a si mateix escrivint per a nens?

Escriure per a nens em recorda molt l'escriptura de guions: sempre tenir present l'espectador. Tot ha d'estar tan net i clar com sigui possible, i el que sobra va fora. Els nens llegeixen amb sinceritat, i si alguna cosa no funciona o forces un final ells ho capten i ho critiquen. Per això, en escriure una novel·la infantil m'imposo el mateix nivell d'exigència que en altres obres. De fet, cal recordar que la literatura infantil són llibres que no exclouen ningú: els poden llegir grans i nens. I cal oferir la millor qualitat.

Més informació:

Concert John Cage 4'33»
«Animals de companyia»
Joshua Bell al metro

Maite Carranza guanya el Premio Edebé de Literatura Juvenil 2010

L'escriptora Maite Carranza ha estat guardonada amb el Premio Edebé de Literatura Juvenil, a la seva edició XVIII. La seva novel·la “Paraules enverinades” és la crònica d'un dia trepidant protagonitzat per tres persones properes a Bárbara Molina, desapareguda amb violència i misteriosament quan tenia 15 anys.

Com se li va acudir escriure sobre el tema dels abusos sexuals infantils?

Feia molt de temps que volia parlar en una novel·la sobre el maltractament d'homes envers dones. Les notícies estremidores dels darrers temps sobre nenes que durant anys patien els abusos de persones properes em va portar al tema dels abusos sexuals a la infància, que va molt vinculat al maltractament, a la dominació d'un home cap a una dona. Informar-me de casos reals m'ha donat la força per escriure una obra molt dramàtica, perquè aquest tema no es pot explicar de manera suau.

Un inspector de policia, una mare desesperada, una noia que traeix la seva millor amiga… Sembla una novel·la de misteri, però és una crònica sobre la hipocresia, la mentida i l'horror de l'abús infantil.

He explicat una història extrema, però també molt certa, perquè està inspirada en experiències reals, i propera, perquè hi ha molts més casos del que creiem. Una nena desapareguda, a qui donen per morta, i el cas del qual obre les portes a la violència que s'exerceix en el cercle més íntim de la víctima, amb homes que exerceixen la violència i l'abús de poder, i que es consideren posseïdors de les claus de la vida duna altra persona. Davant d'aquests fets hi ha moltes justificacions, cortines de fum, es mira cap a una altra banda, es dóna més credibilitat a l'agressor… inèrcies que s'han de trencar.

No sembla un argument per a una novel·la per a joves.

Crec que és molt important que els joves ho llegeixin. M'he esforçat perquè el puguin llegir i no hi ha escenes que puguin ferir la sensibilitat. He passat per sobre del detall de l?agressió, però s?entén molt bé per les conseqüències que pateix la víctima. M'agradaria que els joves llegissin aquesta obra perquè servís de denúncia i de reflexió, i perquè tingués una funció pedagògica i de servei, per si algú es troba en una situació semblant. Els casos que surten a les notícies són els més extrems, però sovint els abusos signifiquen dominació psicològica, humiliacions i maltractament psicològic, que deixen traumes molt importants.

Entendran bé els lectors joves aquesta denúncia?

Sovint les novel·les de literatura infantil i juvenil vinculen la història que expliquen a una mena de moralina, a una pedagogia activa que fa malbé la història en si. Jo crec que s'ha de tenir en compte l'edat del lector, perquè comprengui bé allò que s'està escrivint, però només perquè hi ha coses que per la seva edat, pel seu estat de maduresa, no pot comprendre bé. Però això no ha d?anar en detriment de la qualitat. En el cas de “Paraules enverinades”, per exemple, es considera que és per a majors de 15 anys, perquè hi ha determinades actuacions de personatges, determinades situacions, que un lector més jove no entendria.

Creieu que l'abús infantil és un tabú encara massa fort i que s'hauria d'aixecar la veu per ajudar realment els nens que l'han patit?

Espero que el llibre contribueixi a aixecar la veu sobre aquest problema ia fer-lo visible. Ha de passar com amb el maltractament a les dones: fa 30 anys no hi havia la conscienciació que hi ha ara, s'amagava amb la cortina de fum de la hipocresia. Ara hi ha actuacions, denúncies, programes de prevenció, planificació. Espero que amb els abusos sexuals als nens passi el mateix, i hi hagi més difusió d'un problema molt real i més proper del que sembla: es calcula que ho han patit, quan eren nens, un 20% de la societat occidental.

És la primera vegada que tracta aquest tema a les seves novel·les, encara que la seva obra sempre s'ha caracteritzat per tractar temàtiques molt properes a la vida quotidiana i real dels nois i noies. S'ha documentat especialment, amb informació científica i actualitat social, per escriure “Paraules enverinades”?

M'he documentat molt, he llegit molts llibres, he après molt d'organitzacions com la fundació Vicki Bernadet. Normalment les víctimes se senten culpables i es converteixen en invisibles. Hi ha llibres que m'han desmuntat molts mites, i que mostren com, fins fa pocs anys, als nens se'ls ha utilitzat, venut i comprat, maltractat i enviat a treballar. Però, això sí, quan em documento, intento impregnar-me del tema, agafar les idees millors, i després oblidar-me, perquè la ficció és diferent del documental.

Té una llarga trajectòria a la literatura infantil i juvenil, amb nombroses obres, premis, èxit de crítica i lectors. Creieu que la literatura per als més joves està ben considerada, o encara se la veu com la germana petita de la literatura d'adults?

Hi ha hagut un canvi molt important gràcies a un fenomen que ha arribat de fora, el best-seller. El mercat s'ha adonat que els joves també compren llibres, els regalen, participen en fòrums de lectura, responen a les campanyes de màrqueting. En convertir-se en consumidors han esdevingut lectors visibles. Els grans fenòmens com Harry Potter han canviat la dinàmica, i ara passen coses impensables fa 10 anys, com que una llibreria tingui taules dedicades a novetats de fantasia. JKRowling, Cornelia Funke, Stephanie Meyer, i aquí autors com Laura Gallego han demostrat que hi ha lectors àvids de consumir els nous títols.

La seva obra més emblemàtica i que ha tingut més èxit és la trilogia fantàstica "La guerra de les bruixes", formada per “El clan de la lloba","El desert de gel"I"La maledicció d'Odi”, ha estat traduïda a més de 22 idiomes i molt ben acollida per la crítica i els lectors. Esperava aquesta resposta?

Rotundament, no. Un èxit així en una trilogia fantàstica dedicada al públic jove era impensable fa 20 anys. Però ara aquest panorama ha canviat totalment i els lectors acullen aquestes obres amb entusiasme. 

Alternar la literatura amb l'escriptura de guions per a la televisió i el cinema i amb la docència és fàcil?

Escriure llibres, guions, fer classes, són coses diferents que vaig alternant perquè si no t'estanques. El guió és més emocionant, excitant, més intens, i és una aventura col·lectiva. Però acabes esgotat i amb ganes de tornar a la solitud de la literatura. La docència em permet reflexionar sobre la fase creativa. A cadascuna d'aquestes facetes m'aproximo de manera diferent, però són gots comunicants, s'aprofiten les sinergies i una cosa es nodreix de l'altra.

Més informació:

Dia Mundial per a la prevenció de l'abús infantil
Informació científica
Convenció sobre els drets del nen