Premi EDEBÉ de Literatura Juvenil 2016:
Fuig sense mirar enrere, de Luis Leante

L'adolescència és una etapa caracteritzada per la solitud, la por i el dubte. Com afrontar-la carregant amb una absència no resolta? Quan triguen a curar, i com ho fan, les cicatrius del passat?

Una eclèctica història on el novel · la de suspens, una trama a l'estil del fals culpable de Hitchcock, la rebel·lia i l'amor juvenil s'entrellacen mantenint un sorprenent realisme. Paradoxalment, si bé un mai no ha de mirar enrere quan fuig, aquest viatge ens serveix per conèixer el passat dels personatges protagonistes.

***

Enric no és un noi com els altres. El seu pare va morir en un tràgic accident i es va esborrar de la vida i de la memòria. A partir d'aquell moment va repetir dos cursos, es va allunyar dels amics, de la mare i de si mateix; va anar fent tombs al seu propi remolí de ràbia desesperada i res semblava que anés a canviar si no era per pitjor.

Cinc anys després de la mort del seu pare, s'instal·la un enigmàtic personatge a casa ia la vida. És Hèctor qui diu ser? Per què s'amaga i de qui? Què té a veure amb el pare? Héctor l'arrencarà de la seva existència estancada i el llançarà a una trama de persecucions amb cotxe, protecció de testimonis, fugides frenètiques. Mentre escapen d'un perill mortal, Enric anirà redescobrint el seu pare i ell mateix, serà capaç de sortir del seu egoisme i començarà a estimar-se ia voler. Una nova oportunitat neix per a ell.