Premi EDEBÉ de Literatura Infantil 2019: SAFARI, de Maite Carranza
Segons Dani, parlar no serveix de res. Després d'un contratemps al zoo anys enrere, va decidir no parlar-ne més i des d'aleshores es comunica amb el llenguatge de signes. Ser mut li suposa haver d'aguantar burles i provocacions a l'escola, però el beneficia en les habilitats de l'observació i l'escolta.
Amb l'esperança que en Dani torni a parlar, la família decideix anar de safari a l'Àfrica. Només arribar, una sèrie d'esdeveniments porten el nen a quedar-se desemparat a la sabana africana. Serà una femella ximpanzé, Júpiter, qui adoptarà Dani com a fill i li obrirà les portes a la seva nova família de ximpanzés, amb qui Dani sorprenentment se sentirà i comunicarà millor que al seu entorn social.
L'experiència de Dani reivindica la manca d'empatia de la nostra societat amb els animals i demostra com n'és de meravellosa la comunicació no verbal i emocional. La seva vivència en primera persona ens revela els forts lligams entre humans i animals i ens instrueix en l'organització social i els costums dels primats.
L'altra protagonista de la història, la jove estudiant de primats Mary Jo, en conèixer en persona el seu ídol al camp de la investigació de ximpanzés, descobreix la veritable cara del científic. La burla, l'abús de poder i la poca professionalitat del doctor porten Mary Jo a lluitar per la dignitat.
Safari posa evidència el masclisme en l'àmbit de la ciència i advoca per la independència i la vàlua femenina. Mari Jo, igual que la femella Júpiter, tenen fer valer els seus coneixements i intel·ligència contra el masclisme dels suposats caps dominants.
Obra presentada en català i castellà adreçada a lectors a partir de 10 anys.
Publicació: març 2019
Fragment:
“No sé on sóc.
No veig res, em dol un munt el cap, amb prou feines el puc moure, i sento un brunzit com si me l'estiguessin tallant amb una serra mecànica.
Sorry, rectifico, crec que m'he confós.
El soroll no és exactament el d'una serra mecànica (no sóc expert en motoserres) diria que sona a alguna cosa així com a grunyits d'un animal (tampoc sóc expert en animals).
Tot i que pensant-ho bé… Un animal?
No pot ser, però ho és, sona al sord rugit d'un gos rabiós abans d'atacar.
Vull pensar, però no hi ha cap manera. Sospito que m'he enganxat un cop de porra, per això tinc un calent al front i se m'ha esborrat la memòria. Per més que m'esvaeixi els cervells no sé qui sóc ni com em dic. L'únic record que conservo és el d'una noia encantadora que somriu, parla sense parar i es diu Mary Jo, n'estic segur. En pensar-hi se m'omple la boca d'un sabor dolç, xocolatejat, i sento desitjos d'abraçar-la encara que no estigui amb mi. Crec que és un record bonic.
De sobte, alguna cosa em subjecta el braç i un udol, aquesta vegada molt a prop, tan a prop que l'alè em crema la pell, m'obliga a obrir els ulls.
Els torno a tancar aterrit.
És una bèstia salvatge, a mig pam de la meva cara, olorant-me. He vist un musell enorme i unes dents llargues i esmolades, sento la seva respiració a la galta esquerra i la calor del seu cos gran enorme sobre la meva samarreta.”
Maite Carranza
Maite Carranza és una escriptora per a joves amb més de trenta anys de trajectòria professional i una cinquantena de títols. Traduïda a quaranta llengües, és, actualment, una de les autores catalanes amb més presència internacional. Al llarg de la carrera ha simultanejat l'escriptura de novel·les, també per a públic adult, amb el guió televisiu, la docència, el teatre i les xerrades literàries. Els seus llibres per a joves i nens, des de l'humor, la fantasia o el novel · la de suspens, disseccionen la nostra societat sense eludir temàtiques incòmodes ni políticament incorrectes. La família, el poder, l'abús i la injustícia són temes tractats amb naturalitat per Maite Carranza, que considera, sobretot, que els joves han de canviar el món des de la irreverència, la imaginació i els somnis.
Nascuda a Barcelona el 1958, va estudiar antropologia a la Universitat de Barcelona i va exercir com a professora de Literatura d'Ensenyament Mitjà als anys vuitanta. Es va donar a conèixer el 1986 amb la seva primera obra juvenil, que va merèixer el Premi de la Crítica. Després de cursar un màster de guió, a principis dels noranta, va iniciar la seva carrera com a guionista de televisió al llarg de més de dues dècades.
La seva obra literària per a nens i joves, transgressora i compromesa, ha estat mereixedora de nombrosos premis, entre ells el Premi de la Crítica tres vegades: 1986, 2010 i 2018, el Premi Nacional de literatura juvenil 2011, els Premis Edebé 2002 i 2010, el Premi Cervantes Chico 2014 i, més recentment, el Premi Atrapallibres i Joaquim Ruyra 2018.
Les seves novel·les més conegudes són la trilogia fantàstica i feminista, La guerra de les bruixes, traduïda a més de 30 llengües, el premiat novel · la de suspens sobre l'abús sexual infantil, Paraules emmetzinades, les més recents La pel·lícula de la vida (amb projecte cinematogràfic) sobre la pobresa infantil i Una bala per al record, que dóna llum a la silenciada guerra civil espanyola.
Maite Carranza ha estat fundadora de l'Associació de Guionistes de Catalunya, de la Plataforma APE per la defensa dels creadors de LIJ i actualment n'és la Presidenta de l'Associació Escrivim que lluita pels drets dels escriptors.
