Una vegada, ja fa molt de temps, vaig veure un fantasma. I després, quatre anys, en vaig veure un atre. El primer fantasma era amable, fins i tot feia bona olor. De nards. Era l''esperit de Beatriz Obregón; gràcies a ella vaig trovar les Llàgrimes de Shiva, un collaret extraordinari que havia estat perdut durant setanta anys. El segon fantasma va ser molt menys amable. Feia por i, sens dubte, no feia olor de nards precisament. Vaig tindre una topada desagradable amb ell a la Mansió Kraken, poc després de sentir a parlar per primera vegada d''El Cercle Escarlata, una obscura i sinistra secta tan antiga com el temps. Això va pasar l''estiu de 1973, quatre anys després de la meua estada a Villa Candelaria, la casa del soncles i de les cosines, els Obregón. AIXÍ COMENÇA LA CONTINUACIÓ DE LES LLÀGRIMES DE SHIVA. T''APASSIONARÀ.
César Mallorquí (Barcelona, 1953) estudió Periodismo en la Universidad Complutense de Madrid y colaboró, entre otras publicaciones, en la famosa revista La Codorniz. También trabajó durante muchos años en publicidad como creativo, hasta que a comienzos de los años noventa decidió dedicarse a lo que siempre fue su vocación: la literatura. Ha conseguido numerosos premios, como el Premio Edebé en cuatro ocasiones, el Gran Angular (2000), el Premio Nacional de Narrativa Cultura Viva (2007), el Premio Hache (2010) o el Premio Nacional de Literatura Juvenil (2013) por su extraordinaria novela La isla de Bowen. En 2015 obtuvo el Premio Cervantes Chico en reconocimiento a su trayectoria literaria.